Deixaré
la ciutat,
del libro El Poema de la rosa als llavis

Deixaré
la ciutat que em distreu de l’amor

la
meva barca el port

i
el voltàmetre encés que porto a la butxaca_

l’automnibus
brunzent

i
el més bonic ocell

que és l’avió

i
temptaré la noia que ara arriba i ja em priva

li
diré com la copa melangiosa és de vi

_
i el meu braç del seu coll_

i
veurà que ara llenço la stylo i no la cullo

i
em faré el rostre pàl.lid com si fos un minyó

i
diré maliciós:

_
com un pinyó és la boca que em captiva.

Joan Salvat Papasseit

***