LA
MARE DE DÉU

«La
Mare de Déu
un roser plantava»,
l’immobil donzella
cantava encisada,
els ulls admirats
del propri miracle,
en llavis eslaus
la mèl catalana.

«D’aquell
sant roser
naixia una branca.»
Cantava cançons
de la meva mare,
que quan jo era infant
ja me les cantava,
i ara que soc gran
les canta l’eslava.

«Nasqué
Sant Ramon,
fill de Vilafranca.»
Si sap lo que diu,
no sap lo que alcança,
i canta indecisa
la suau cançó estranya,
ull-presa del flam
que encén en els altres.

«Confessor
de reis,
de
reis i de papes.»
La canta d’aprop
i sembla llunyana.

Llunyana
la veig
i encara allunyar-se.

La veig que sen va
per l’estepa blanca,
cantant Sant Ramon,
fill de Vilafranca.

«La
Mare de Déu
un roser plantava.»

JOAM
MARAGALL
Setembre
1895.